Ara fa 785 anys, Jaume I entrà a València i creà un nou regne unit, independent i amb vocació de permanència. Fou l’inici d’un projecte polític que va tindre en els Furs i en les primeres Corts els seus fonaments legals. Huit segles després, i amb la perspectiva que dona el temps, s’ha refermat una constant històrica: la voluntat de conviure del poble valencià. Aquells Furs, derogats arran la desfeta d’Almansa en 1707, van ser el precedent del nostre modern Estatut d’Autonomia. Aquelles
Corts medievals van ser l’origen del nostre autogovern, ja per fi democràtic. I aquella voluntat de convivència ha definit el país dels valencians al llarg de la modernitat. Conviure, units, en un marc de drets i llibertats. Conviure, lliures, amb garanties de respecte. Conviure, diversos, per avançar en prosperitat.
Enguany, davant del 9 d’Octubre, i com a conseqüència de la preocupació que susciten els atacs a la cultura lliure, el menyspreu oficial al valencià, la ruptura de la unitat enfront de la violència masclista, el negacionisme institucional de l’emergència climàtica i els retrocessos en la reputació i la convivència de la societat valenciana, es fa més necessari que mai reivindicar l’esperit forjat en l’acord, el respecte i la diversitat. És més necessari que mai exigir a les institucions valencianes que protegisquen, defensen i impulsen la llengua i la cultura pròpies i que les consideren un patrimoni de tots els valencians, i no només dels valencianoparlants.
També, davant del nou escenari polític a Espanya, reivindiquem una Espanya plural on totes les cultures i les llengües de l’Estat guanyen normalitat institucional, prestigi públic i estima compartida. Defensem els nostres drets com a poble, que cap guerra ni dictadura han pogut mai esborrar, i ens mostrem partidaris d’una reforma territorial a Espanya acordada sense pors i amb esperit federal. Uns pactes autonòmics basats en la concòrdia entre els territoris, pactats sense egoismes –ni centrals ni perifèrics–, i guiats per la generositat i la cooperació que asseguren una
Espanya més justa, més solidària i millor cohesionada. Per als valencians, és l’oportunitat d’assegurar un finançament autonòmic just, garantir aigua per a sempre i accelerar el corredor mediterrani: tres necessitats que reforçaran la cohesió social i territorial i ens impulsaran cap a noves fronteres de prosperitat. Eixa és la Via Valenciana: una mirada imprescindible en este temps.
El somni de 1238 continua viu. Hi ha nous obstacles, però els hem de superar. Per això, este 9 d’Octubre exigim respecte. Respecte a la cultura. Respecte al valencià. Respecte a l’Estatut. Respecte a la diversitat. Respecte a les dones. Respecte al planeta. Respecte a la Constitució. I respecte a l’Espanya d’Espanyes real