- La proposta defensa que els municipis valencians on hi haja víctimes del nazisme se sumeixen al projecte Stolpersteine de l’artista Gunter Demnig iniciat a Alemanya i al que ja s’han unit ciutats de 20 països europeus
- La secretària de Memòria Democràtica, Alicia Piquer, assenyala que “l’objectiu és reparar la memòria de tots els valencians i valencianes deportats a camps d’extermini després de l’exili”
València, 04/10/2018.- Una llamborda per cada víctima valenciana de la deportació a causa de l’exili. Amb aquesta idea, el PSPV-PSOE presentarà en 217 ajuntaments valencians una moció en la qual es demane col·locar una ‘Pedra per la Memòria‘ davant dels domicilis on van viure o van treballar les víctimes deportades pel feixisme. “Volem que això servisca d’homenatge als veïns represaliades i assassinats pel nazisme i com un acte de record i reconeixement a la seua lluita per la democràcia i els drets humans”, ha assenyalat la secretària de Memòria Democràtica del PSPV-PSOE, Alicia Piquer.
Segons ha explicat Piquer després de reunir-se amb els responsables de Memòria Històrica de les adreces provincials i comarcals del partit, l’objectiu és que els 217 municipis de la Comunitat en els quals hi haja hagut deportats en canvis en camps d’extermini s’unisquen al projecte Stolpersteine -‘Pedres que fan ensopegar, pedres de la Memòria’-. “La societat valenciana té un deute amb els qui van defensar la democràcia i van sofrir amb això l’exili i la reclusió en camps de concentració”, ha assenyalat Piquer qui ha recordat que més de 9.000 espanyols van ser portats a camps de concentració on 5.185 van ser assassinats i dels quals 627 eren valencians de 217 municipis diferents.
Les Stolpersteine són llambordes quadrades de 10cm x 10cm de formigó fets artesanalment per l’artista alemany Gunter Demnig qui va iniciar el projecte en 1993. Aquestes pedres estan cobertes per una fulla de llautó en la qual es graven les dades de les persones empresonades i deportades perquè siguen col·locades en el paviment davant els edificis o llocs on les víctimes van viure o van treballar en llibertat. Les localitats valencianes en les quals es col·loquen aquestes pedres s’uniran així als més de 60.000 llambordes que hi ha instal·lats ja en més de 20 ciutats europees sota el projecte Stolpersteine.
“Totes aquestes víctimes directes del nazisme mai van rebre cap homenatge per part de l’Estat espanyol mentre que fora de les nostres fronteres, els deportats republicans han estat reconeguts amb insígnies i fins amb indemnitzacions a França, Alemanya o Polònia“, ha incidit la també diputada socialista al Congrés qui ha recordat que el president de la Generalitat, Ximo Puig, va anunciar durant la seva visita al camp de concentració de Mauthaussen en el mes de maig que la Comunitat se sumaria a aquest projecte de recuperació i dignificació de la memòria i de la democràcia.
La moció que arribarà i es debatrà en els 217 plens municipals proposa que els actes de col·locació de la ‘Pedra de la Memòria’ “compte amb familiars de la víctima i amb la presència del seu creador, l’artista alemany Günter Demnig“; que s’aprofite aquest acte per “fer un rebuig a tota forma de violència i de tota classe d’odi per raça, sexe, religió, ideologia, etc.” i perquè s’inicie “un reconeixement públic a les seues famílies”.
Així mateix, la proposta de resolució incideix que es “recorde a aquestes persones víctimes en algun espai públic de la població com una via pública, un jardí o un parc” i demana a cada ajuntament que “busque les dades de residència i treball dels veïns deportats en els camps concentració nazi amb la col·laboració de l’Amical de Mauthaussen i de l’Institut de la Memòria Democràtica de la Generalitat Valenciana” i es facilite “la cerca de documentació relacionada amb aquestes persones i la recerca sobre el que va suposar el nazisme i la repressió franquista” en els municipis per contribuir al reconeixement de les nostres víctimes i fomentar el coneixement de tots dos fets.