- El síndic socialista en Les Corts Valencianes, Manolo Mata, assegura que el PSPV-PSOE “no consentirà que es polititze la llei del Plurilingüisme”, que resulta “molt més favorable per a l’aprenentatge que el model que proposava el PP”
- Mata recorda que en la Comunitat són “les famílies i els centres educatius els qui trien el projecte lingüístic” per als seus fills, i que no s’imposarà “ni des de la Conselleria ni des de cap partit polític”, a diferència de quan governava el PP
València, 17 de gener de 2020.- El síndic del PSPV-PSOE en Les Corts, Manolo Mata, ha assegurat hui que “s’ha acabat el temps de les imposicions, en el qual el PP volia imposar obligatòriament el 33% en cada llengua” en tots els centres educatius de la Comunitat. Mata ha defensat així una llei de Plurilingüisme “que porta dos anys aplicant-se”, temps en el qual ha quedat demostrat “una gran satisfacció de pares, mares, ensenyants i, sobretot, de l’alumnat”.
El síndic socialista ha recordat així que qui tria el projecte lingüístic de cada centre en la Comunitat “és el consell escolar, en el qual tant pares com pares tenen un paper fonamental, al costat del professorat i als alumnes”. Mitjançant aquest sistema, “ningú pot imposar una llengua, ni des de la Conselleria, ni des de cap partit polític, ni des de les soflames d’Isabel Bonig i Toni Cantó”, ha apuntat Mata.
Així mateix, el dirigent socialista ha lamentat que els partits de la dreta “estiguen a matadegolla intentant *repelar algun vot de pares i mares, als quals estan intentant enganyar” en detriment del “benestar educatiu dels menors”. “La nostra llei de Plurilingüisme té un objectiu clar: que quan els nostres xiquets i xiquetes acaben el sistema educatiu, parlen i escriguen perfectament en castellà, valencià i anglés”, ha subratllat Mata.
Finalment, el síndic del PSPV-PSOE en Les Corts ha denunciat “la utilització política de la llei”, i qualifica de “intolerable” que s’anuncien “recursos d’inconstitucionalitat quan han acabat tots els terminis per a fer-ho”. Mata ha defensat així la llengua “com un factor d’unió”, enfront dels qui la utilitzen per a “guanyar vots o generar crispació entre els valencians i valencianes”.